Solidaritat Perifèrica, l’espai antirepressiu del Casal, ha llegit el manifest/pregó de La Cultura va de Festa 2026 al Parc de la Guineueta. Aquí pots llegir-ho:
Nou Barris és, i ha estat sempre, un barri actiu, combatiu i organitzat. Un territori construït des de la lluita veïnal, des de la dignitat de qui no ha esperat solucions màgiques, sinó que les ha creat col·lectivament des de baix. Ho hem vist aquests dies amb la Corredissa Popular contra el racisme i el feixisme de Nou Barris en Lluita, amb els desnonaments que aturen les companyes del Sindicat d’Habitatge, però ho hem vist tota la vida amb l’ocupació del que ara és l’Ateneu Popular Nou Barris, el segrest del 47, la lluita per la memòria històrica o la defensa popular de Can Masdeu.
La cultura popular, comunitària i crítica ha estat sempre un dels motors dels nostres barris. Des dels ateneus, casals de barri, casals de joves o espais autogestionats, fins a les festes majors, els concerts, el teatre o qualsevol expressió artística, el que es construeix a Nou Barris és comunitat, vincles i donar veu a qui sovint és silenciada. Aquí, la cultura no és un luxe ni un aparador: és una eina viva, arrelada al carrer, que forma part de la nostra manera d’entendre i transformar el món i, per tant, les nostres vides i les de les nostres veïnes.
Però sabem que allò que ens fa fortes com a barri, sovint té una resposta clara per part del poder: la repressió. Ho veiem en els judicis contra activistes que aturen desnonaments, ràtzies policials contra les veïnes migrades, per exemple al Turó de la Peira, la repressió a les vagues, siguin ara amb les professores o les vagues generals històriques que han aturat Nou Barris. Més recentment, el cas de l’Omar, assetjat il·legalment, i amb recursos públics, pels Mossos d’Esquadra per trobar-se un mòbil a terra.
No és casual. Quan la gent s’organitza i construeix alternatives, es posa en qüestió un model que necessita desigualtats per sostenir-se. Per això, cada cop que avancem en drets, cada cop que ens plantem davant d’una injustícia, apareix la repressió com a mecanisme de control. Però també sabem una altra cosa: la repressió no ens pot aturar. No ho ha fet en el passat i no ho farà ara. Perquè cada cop que han intentat silenciar-nos, hem respost amb més organització, amb més xarxa i amb més determinació.
I per això hem de ser solidàries. Però la solidaritat no és només una paraula, és una pràctica quotidiana. És estar al costat de qui pateix la repressió, és acompanyar, és donar suport material i emocional, és no deixar ningú enrere. És entendre que quan toquen a una, ens toquen a totes. I també és respondre, és girar la truita contra ells, com ha fet l’Omar denunciant als Mossos, com ho va fer l’Ivan després de l’agressió policial a una manifestació, i com ho han fet moltes altres abans i moltes que ho faran pròximament.
És per això que torna a renéixer Solidaritat Perifèrica, l’espai antidepressiu del Casal Popular 3 Voltes Rebel, per organitzar aquesta solidaritat que sosté les lluites i protegeix les persones que hi posen el cos per tothom. Un espai que cerca que la repressió no sigui efectiva i que aquesta es converteixi, en cas d’haver-hi, en un element que ens reforci i cohesioni encara més com a barri.
I ho anunciem al millor escenari que podria ser: a La Cultura va de Festa, la viva mostra que la cultura no és només una celebració, és també un acte de resistència col·lectiva. És una aposta per una cultura arrelada al territori, compromesa amb la realitat social i al servei de la gent. Un espai per visibilitzar a aquelles que fan cultura, per reforçar vincles, per fer visibles a les associacions veïnals, les entitats populars, les lluites socials i, sobretot, per recordar que no estem soles.
Però celebrar també és una forma de plantar cara: ocupar els carrers, fer-los nostres, omplir-los de música, de paraules i de riures que no es resignen. És aquí on teixim complicitats, on ens reconeixem i on fem créixer la força col·lectiva que després es desplega en cada lluita. Perquè sense espais com La Cultura va de Festa, la resistència seria molt més dura; però amb ells, esdevé imparable.
Davant el feixisme, més cultura. Davant la injustícia, més lluita.
Davant la repressió, més solidaritat.Visca la cultura popular! Visca La Cultura va de Festa! I visca Nou Barris!