El passat divendres ens vam ajuntar per celebrar l’avortament de la reforma de la llei de l ‘avortament i l’adéu de Gallardon, però convençudes que això no ha estat gratuït, ha estat fruit de la perseverança del moviment feminista que no ha abandonat el carrer en resposta a cada passa que feia el Gobern. I la lluita continua, perquè ni ens agradava la reforma ni ens agrada la llei, queda molt per fet, avortament gratuït, dret a decidir sobre el mateix cos, educació sexual amb perspectiva de genere….Música, cançons, poemes, balls,soparet popular i la millor companyia possible.
Aprofitem per presentar la “VAGA DE TOTES”, llegir el manifest (http://vagadetotes.wordpress.com/manifest-adhesions/) i des de 9 Barris, pensar juntes noves formes de fer vaga, per les que treballem remuneradament i les que no, i pensàvem que fonamentalment, el més important era donar veu a totes les dones i escoltar-les, més enllà de l’acció simbòlica que puguem pensar per aquella jornada (22 d’octubre).
La idea que ens vam engrescar a dur a terme es tracta d’anar a llocs on puguem encontrar tot tipus de dones, de diferents edats, procedències, realitats, sensibilitats i plantejar la pregunta:
Hi ha alguna tasca que et sentis obligada a desenvolupar reiteradament pel fet de ser dona? T’agradaria deixar de fer-la?
Ens agradaria que la resposta l’escrivís a una cartolina lila i amb ella es fes una foto (si no vol foto, la cartolina pot tapar la cara) per recollir situacions discriminatòries, sexistes, opressores de qualsevol àmbit(sexual, de parella, familiar, laboral, social, cultural….)i finalment, amb el recull de totes, fer un muntatge i mirar de no exercir aquella tasca, per començar, el 22 d’octubre, fent aquell dia la seva vaga, la nostra, la de totes.
És per això que us convidem a totes i a tots a què participeu activament, a què ens envieu (yaramelani@gmail.com) les vostres fotos i que ens ajudeu amb la recollida, parlant amb dones de la vostra família, edifici, feina, escola, gimnàs…. fent d’aquesta campanya una oportunitat de parlar de tot allò que ens angoixa com a dones.
