Ressopó musical, trobada d’amics al menjador de casa, l’ambient es va “poniendo bueno”. Ens hem ajuntat perquè l’Orlis ha sortit uns dies de Lavapiés per retrobar els amics de la ciutat Comtal. Hem compartit una nit de barreja de cultures i de gèneres musicals.
Orlis no ha perdut gens la seva cubanía però és un bon fill del seu nou barri d’acollida. Vallecas, Lavapies,..són molt seus, s’ha contagiat de tot el tarannà reivindicatiu, fruit de compartir vivències, perfectament integrat en el dia a dia dels seus nous carrers d’adopció. Orlis ens ha fet vibrar, hem viatjat per diferents espais, estils i èpoques, passant de la nostàlgia a l’esperança, juntament amb reivindicació i amor… Seny i rauxa… Reflexió i lluita.
Cant a la llibertat, a l’alegria… fins i tot moments de bogeria quan anem passant del son a la rumba i dos espontanis salten a”l’escenari” Carlitos i el Vicenç també volen cantar, tocar la guitarra i fer palmes. La resta no els deixem sols i tothom arrenca a ballar. Molts riures!!! A reveure!!! Quan tornis “la volvemos a formar“!!!!
